Aquella tècnica de prompting que t’obliga a mirar el teu problema des de tres angles alhora

Et passa això? Li preguntes a ChatGPT: “Escolta, explica’m com està afectant la IA a la publicitat” i et deixa anar tres paràgrafs que semblen trets d’un manual corporatiu. Ja saps, aquell rotllo de “per una banda… per una altra banda…” on ningú diu res concret i tu et quedes igual.

Segur que has provat allò de “posa’t en pla escèptic vs. optimista”. Fa més gràcia, sí, però segueix sent força superficial.

Però i si, en lloc de demanar-li una anàlisi, li dius que simuli una conversa real entre dos professionals que veuen el món de manera totalment diferent?

Doncs això vaig fer jo, i t’ho juro: m’ha canviat la manera d’entendre les coses reals d’aquest sector.

Com vaig muntar l’experiment: dues persones, una conversa tensa

La idea era senzilla. Li vaig demanar a Claude que fes de dos personatges:

Fernando: director creatiu de tota la vida. 25 anys en agències. Per a ell, la IA és bàsicament l’enemic de la creativitat amb majúscules.

Martin: director digital. 15 anys surfejant l’era post-internet. Per a ell, la IA és una eina que amplifica el que ja fas bé.

Però el més important era això: no volia que debatessin com en un congrés. Els vaig dir que parlessin com ho farien de veritat: tallant-se, dubtant, reconeixent quan l’altre té raó, fins i tot canviant d’opinió sobre la marxa.

El resultat va ser brutal. Res a veure amb qualsevol anàlisi “en general” que et pugui fer la IA.

Per què això funciona (i no, no és màgia)

Quan li demanes a una IA que et parli “en general” sobre alguna cosa, et dona la seva resposta més mitjana. És com buscar a Google “la pàgina més típica sobre aquest tema”. Et dona el més segur i avorrit.

Però quan l’obligues a ser dos personatges concrets, amb història, pressions i manies, la cosa canvia. La IA ha de:

• Mantenir coherència: Fernando no pot sonar com Martin. Això l’obliga a construir arguments més sòlids.
• Generar fricció real: No pot acabar amb el típic “tots dos tenen raó”. Han de negociar, com faríem tu i jo prenent unes cerveses.
• Explorar matisos: El millor és quan Fernando diu “ostres, aquí tens raó…”. No és que es rendeixi, és que evoluciona.

En el meu cas, vam passar del típic “la IA enfonsarà les agències” a una discussió real sobre per què el 86% de les marques estan satisfetes amb els seus equips interns (dada que va donar Martin), i això va fer que Fernando es preguntés si era perquè els equips havien millorat o perquè simplement exigim menys.

Això sí que és pensar de debò.

El que vaig descobrir (i no m’esperava per res)

El diàleg va treure tensions que una anàlisi normal mai hauria captat:

• El problema no és la IA, és com la fem servir: el risc és que generi mediocritat, però la veritat és que la majoria la fa servir de manera mediocre.
• La regla del 80/20 real: Fernando, l’escèptic, creia que les agències desapareixerien. Martin va aconseguir que admetés que hi ha un 20% del treball —l’estratègia— que segueix sent profundament humà.
• Evolució, no apocalipsi: tots dos van acabar d’acord que la indústria serà més petita, però millor.

Com fer-ho tu (en 5 passos)

1. Defineix els “combatents”: no cal que siguin persones reals, però han de tenir biaixos clars.

2. Dona’ls context (i pressió): situa’ls en una situació amb interès real i conseqüències.

3. Demana que hi hagi espurna: que es qüestionin, que dubtin, que evolucionin.

4. Exigeix referències: amb fonts concretes, o que admetin si no estan segurs.

5. Observa els girs: l’aprenentatge està en quant i per què canvien d’opinió.

Per què et servirà

• Anticipar objeccions internes.
• Entendre un problema a fons.
• Explorar escenaris de futur amb més realisme i matís.

Una advertència honesta

Això no és realitat pura, és una “realitat millorada”. La IA encara tendeix a ser massa raonable. Pensa-hi com un espàrring que mai es cansa i que no s’ofèn si li dius “això és una bestiesa”.

Per començar avui

Obre ChatGPT o Claude. Defineix dos perfils oposats sobre un tema que et preocupa. Dona’ls context. Fes-los conversar. I apunta en quin moment tu canvies d’opinió.

Això és pensar. I d’això va la IA que importa: no d’automatitzar, sinó d’amplificar com penses.