La transparència sobre l’ús de la IA ja és una expectativa de clients i ciutadans

La conversa empresarial sobre intel·ligència artificial s’ha centrat principalment en l’adopció: quines eines cal utilitzar, quins processos es poden automatitzar i fins a quin punt pot millorar la productivitat.

Tanmateix, a mesura que la IA s’integra en la creació de continguts, la comunicació, l’atenció al client i la presa de decisions, apareix una qüestió igualment important: com ha d’informar una organització sobre la intervenció d’aquests sistemes?

Els resultats de la 28a edició de "Navegantes en la Red", elaborada per l’AIMC, mostren que aquesta preocupació ja forma part de les expectatives dels usuaris.

L’afirmació que obté un nivell d’acord més elevat dins del bloc dedicat a la intel·ligència artificial és: “S’hauria de poder identificar tot allò que s’ha fet amb IA”. La seva valoració mitjana és de 4,17 sobre 5, per damunt de les afirmacions relacionades amb el potencial futur de la tecnologia o la preocupació pel seu creixement.

L’estudi es va dur a terme entre l’octubre i el desembre de 2025 i recull 15.021 enquestes vàlides d’usuaris d’internet a Espanya. 

No es tracta, per tant, d’una qüestió exclusivament tècnica o reguladora. La transparència sobre l’ús de la IA també s’està convertint en una expectativa del mercat.

L’adopció avança més de pressa que la governança

Segons l’estudi, el 69,5 % dels internautes espanyols havia utilitzat alguna eina d’IA durant el mes anterior a l’enquesta. El 36,5 % l’havia utilitzat el dia anterior.

A més de cercar informació, els usuaris recorren a aquestes eines per redactar textos, resumir documents, traduir i generar imatges o vídeos. Una part important declara utilitzar-les amb finalitats professionals.

Aquestes dades reflecteixen una realitat que moltes organitzacions ja poden observar internament: l’adopció de la IA no sempre comença com a resultat d’una decisió corporativa. Sovint són els mateixos professionals els qui incorporen aquestes eines per resoldre tasques concretes.

Per aquest motiu, prohibir-ne o ignorar-ne l’ús rarament constitueix una estratègia suficient. L’organització necessita conèixer quines eines s’utilitzen, amb quina informació, per a quines finalitats i amb quin nivell de supervisió.

Quan l’adopció precedeix la política corporativa, apareixen riscos relacionats amb la confidencialitat, la protecció de dades, la propietat intel·lectual, la qualitat dels resultats i la coherència de la comunicació empresarial.

La governança de la IA comença precisament en aquest punt: convertir usos dispersos i difícils d’auditar en pràctiques conegudes, avaluades i controlades.

Utilitat no és sinònim de confiança

L’estudi també mostra que el 69,7 % dels usuaris ha detectat, com a mínim ocasionalment, informació errònia, poc fiable o falsa en les respostes generades per IA.

Aquesta dada és especialment rellevant per a les empreses. Les persones poden continuar utilitzant una tecnologia malgrat conèixer-ne les limitacions perquè el benefici immediat compensa l’esforç de verificar cada resultat.

En un context corporatiu, però, aquesta verificació no pot dependre únicament del criteri individual de cada professional.

Quan un contingut pot afectar clients, decisions comercials, reputació, compliment normatiu o drets de tercers, la supervisió s’ha d’incorporar al procés. Això implica definir qui revisa el resultat, quines fonts s’han de validar, quins usos requereixen aprovació i quines evidències s’han de conservar.

La confiança no s’obté declarant que una organització utilitza la IA de manera responsable. S’ha de poder demostrar mitjançant procediments, responsabilitats i registres.

Etiquetar només és una part de la transparència

La demanda d’identificació dels continguts generats amb IA sovint es redueix a una qüestió aparentment senzilla: afegir o no una etiqueta.

En realitat, una política de transparència ha de respondre preguntes més àmplies:

• Quin nivell d’intervenció de la IA s’ha de declarar?
• Cal diferenciar entre contingut generat, editat, traduït o simplement assistit per IA?
• Qui és responsable de verificar la declaració?
• Com es conserva la informació sobre les eines i els processos utilitzats?
• Què passa quan hi participen proveïdors, agències o col·laboradors externs?
• Com es pot verificar posteriorment l’origen del contingut?

La resposta no ha de ser necessàriament la mateixa en tots els casos. Una traducció interna, una imatge publicitària, una resposta automatitzada a un client i un informe financer presenten nivells de risc diferents.

Una governança eficaç no consisteix a etiquetar-ho tot de la mateixa manera, sinó a classificar els usos i aplicar mesures proporcionals al seu impacte.

La regulació reforça una expectativa que ja existeix

El Reglament europeu d’intel·ligència artificial incorpora obligacions específiques de transparència per a determinats sistemes i continguts.

Entre altres mesures, preveu el marcatge en formats llegibles per màquina de determinats continguts generats o manipulats mitjançant IA, així com obligacions d’informació relacionades amb continguts falsos —els coneguts com a deepfakes— i determinats textos publicats per informar sobre assumptes d’interès públic.

No es tracta d’una obligació general d’etiquetar qualsevol document en què hagi intervingut una eina generativa. L’abast depèn del tipus de contingut, del sistema utilitzat i del context de publicació.

Les disposicions de transparència de l’article 50 seran aplicables a partir del 2 d’agost de 2026. La Comissió Europea està desenvolupant guies i un codi de bones pràctiques per facilitar-ne l’aplicació. 

Per a les organitzacions, la conclusió pràctica és clara: esperar que totes les interpretacions reguladores estiguin tancades no elimina la necessitat d’actuar. La demanda de transparència ja existeix entre usuaris, clients i professionals.

De la política als mecanismes verificables

Una estratègia corporativa de transparència hauria d’incloure, com a mínim, cinc elements:

1. Un inventari dels usos d’intel·ligència artificial, que permeti identificar eines, processos, responsables i dades utilitzades.
2. Una classificació per nivells de risc, diferenciant usos interns, continguts externs, decisions automatitzades i activitats amb impacte legal o reputacional.
3. Criteris de supervisió humana, que determinin quins resultats s’han de revisar i qui n’assumeix la responsabilitat final.
4. Una política de declaració i etiquetatge, adaptada al tipus de contingut, al grau d’intervenció de la IA i al públic destinatari.
5. Mecanismes de traçabilitat, capaços de documentar l’origen, les transformacions i les validacions efectuades durant el procés.

Aquestes mesures no s’han de plantejar únicament com a controls defensius. Una política clara redueix la incertesa dels equips, facilita una adopció segura i permet utilitzar la IA amb més coherència.

La confiança serà un avantatge competitiu

Els usuaris no sembla que estiguin rebutjant la intel·ligència artificial. La utilitzen, en reconeixen la utilitat i, al mateix temps, són conscients de les seves limitacions.

El que reclamen són condicions per confiar-hi: saber quan intervé la IA, entendre qui respon pel resultat i disposar de mecanismes que permetin verificar l’origen dels continguts.

Per això, la següent etapa de l’adopció empresarial no dependrà únicament de l’accés a models més avançats. Dependrà de la capacitat de cada organització per integrar la IA mitjançant processos transparents, responsabilitats clares i evidències verificables.

La governança no s’ha d’entendre com una barrera a la innovació. És la infraestructura que permet innovar sense convertir cada nou ús de la IA en un risc difícil de controlar.